1976-06-13.AVUI.AGT LLIURE.RUEDA DE PRENSA

LES LLIBERTATS NO SÓN NEGOCIABLES
CONFERENCIA DE PREMSA DE GARCÍA TREVIJANO EN SORTIR DE LA PRESÓ
AVUI.13 JUNIO 1976
Poques hores després que li fos concedida la llibertat provisional, García Trevijano celebrà una conferència de premsa en el seu despatx, on eren presents Camacho, Dorronsoro i Aguado. La referència que de la reunió dóna Europa Press diu així: 
García Trevijano manifestà el seu agraïment per les visites realitzades pel degà del Colegi d'Advocats de Madrid, Antonio Pedrol, i el seu company d'estudis i ex-ministre Julio Rodríguez, de qui va dir que era una excel·lent persona, però a qui demanà que no gestionés la seva llibertat ja que preferia que això arribés per la pressió de les forces populars. 
A les preguntes d'un informador, García Trevijano respongué que, mentre era detingut i abans de l'alliberament de Camacho, Dorronsoro i Aguado, rebé una visita d'una alta personalitat que li trameté un missatge del ministre de la Governació, Fraga, en el sentit que serien posats immediatament en llibertat tots quatre si Trevijano es comprometia a realitzar una política diferent de la que havia fet fins al moment de la seva detenció, cosa a la qual ell es negà. 
Més endavant assenylá que el govern va obrar amb intelligéncía en ordrenar la detenció dels quatre peró que les coses han canviat en la nostra societat i els resultáts han estat els contraris. “De totes maneres, digué García Trevijano, ja no sóc un tránsfug”. Critica la política del govern i assegurá que no tenia cap interés ni necessítat d’anar a Carabanchel, pero que li havia estat molt útil per l’experiéncia de veure Lobato, Romero Marín, Simón Sánchez Montero, Santiago Alvarez, Calvo Serer... Després digué que, al seu parer, Espanya no assolirà un règim pacífic i modern mentre hi hagi presos polítics. "L'amnistia ha de ser sense excepcions". 
UN PACTE AMB LES FORCES REIALS 
Preguntat per la possibilitat d'un pacte entre el govern i l'oposició, García Trevijano contestà que és necessari però que abans haurà d'establir-se de mutu acord com, quan i per qui es fa la restauració de totes les llibertats. Afirmà que és utòpic irreal i contraproduent que es parli d'un pacte com si la llibertat fos negociable. Més endavant digué que la ruptura pactada o negociada suposa que els poders de l'Estat no estiguin buits ni un sol dia, però també la substitució del poder actual per un de més democràtic. Afirmà que no és possible el pacte en l'actual context de forces polítiques i socials per l'impossibilitat del govern de resoldre els problemes que té plantejats. "A Coordinació Democràtica —afegí—, tant li fa una forma de govern com una altra, només cal que sigui acceptada pel poble. Amb la monarquia són possibles les llibertats". Va ser llavors quan es va al·ludir al document de Coordinació Democràtica del passat 28 de maig, en què rebutja la reforma plantejada pel govern i torna a plantejar la seva opció política, és a dir, la seva disposició a pactar la ruptura amb els poders reials. 
ACTITUD DAVANT EL REFERENDUM
Davant la possibilitat d’un próxim referéndum García Trevijano digué que només podia parlar en nom del Grup Independent, l’actitud del qual coincidía amb la demostrada per Alvarez Miranda: el boicot. Afegí que, en aquest sentit, faria una proposta a Coordinació Democrática perqué realitzi una campanya activa demanant l’abstenció. Pel que fa al cost del referéndum. García Trevijano digué que no costaría tant si el poblé gaudia de llibertat.
Tant García Trevijano com Camacho van desmentir l’existéncia de tensións dintre Coordinació Democrática de la qual van afirmar que s’está estenent cap a la dreta i que, si bé hi va ha ver discussions serioses amb l’Assemblea de Catalunya i el Consell la Federació de Partits Socialistes está en les ultimes fases d'integració. USO ha demanat l’entrada i ORT ha demanat aclariments.
Van afegir que si la presa de decisions ara era més llarga, aixó demostra, per contra, que les forces que s'integren en aquest organisme es van entenent, “Mentre la reforma ha fracassat perqué no ha aconseguit dividir-nos —digué Camacho—, avui es parla ja de pactar”.
LA TROPADA AMB CALVO SERER
Preguntat sobre si havia vist Calvo Serer, García Trevijano digué que havia estat amb ell una setmana. "Som amics des de fa vint anys —digué—. Aquests dies m'han informat de la seva feina política en aquests darrers anys i especialment sobre la seva acció als Estats Units, on s'ha produït un moviment ampli de senadors que han fet gestions per al nostre alliberament i que possiblement presentaran una moció davant el Congrés contra l'ajut que Espanya pretén d'obtenir ara". Afegí que fou ell qui presentà Calvo Serer i Carrillo el 30 de març del 1964, a París.
LES ELECCIONS 
Pel que fa a les eleccions que el govern pretén convocar per a començaments de l'any que ve, Camacho digué que la seva validesa dependrà del grau de llibertat. García Trevijano es va mostrar d'acord amb aquesta resposta i- afegí que el Grup Independent no s'acollirà a la llei de partits polítics mentre no estigui legalitzat el Partit Comunista. 
Tornant al tema del referèndum, es va al·ludir a possibles accions de masses per part de la classe obrera i a causa de reivindicacions laborals, que podrien coincidir amb la consulta.
García Trevijano digué que, al seu parer, va ser detingut per la seva posició política antioportunista: "jo continuaré lluitant contra l'oportunisme polític, el de la classe dirigent espanyola", afegí. 
Preguntats sobre si tenien consciència que potser d'aquí dos anys ja no es parlarà dels actuals líders polítics, García Trevijano digué que tenia consciència del seu paper. "El líder es manté mentre és intèrpret de les forces socials". Camacho digué que portava quaranta-dos anys de militància i que mai no havia pensat sortir en eís papers: "La historia, la fan els pobles, les mases, la seva aportació és diferenciada, distinta. Ningú de nosatres no té cap interès, ens guia l'interès del nostre poble I, en el meu cas, el moviment internacional. Jo sóc un producte natural del moviment obrer. Si arribada una situació de llibertat, hi ha millors intèrprets, perfecte. No tinc cap por que la revolució devori els seus fills." 
Preguntats sobre si un cop aconseguida aquesta situació que propugnen, cada grup dels integrants de Coordinació Democràtica tornarà a la lluita política, fins i tot contra els seus companys actuals de viatge, García Trevijano replicà que "és una pregunta pertinent en aquest moment. Camacho i els altres pensen en marxista, jo no tinc pas aquest optimisme. M'inspira bastant recel i temor que a Espanya no mantinguem aquesta unitat més enllà de la conquesta de les llibertats, perquè considero imeompatible la unitat amb la presa de posicions posterior. També em preocupa un règim purament parlamentíu·i amb el règim representatiu. Hi haurà molts debats sobre això, perquè hi ha, certament, una desconfiança cap a la classe política. La solució podria ser un govern presidencial, amb un president elegit directament pel poble, amb garanties que el parlament es dissoldria a si mateix i, al contrari, juntament amb una iniciativa popular per fer dimitir un president. Amb això, Espanya podria tenir un règim fort i independent". 
Dorronsoro indicà que, efectivament, hi haurà enfrontament, però que el que ara importa és la conquesta de la llibertat: "un dels frens més importants avui planteiats a Coordinació Democràtica és l'interès o tendència que es pot donar en els partits; en la cacera del vot. quan avui no es veuen en l'horitzó unes eleccions lliures. No en pot començar a repartir la llebre abans de caçar-la."